Cova dels Ferrins—Barranc de La Tenalla—Racó del Prèssec—Casa Forestal—Portell de l’Infern—Solà d’en Brull—Mas d’Abella.
Possiblement se’ns farà difícil trobar pels Ports, un recorregut que en tant poc temps aglutini tantes belleses i sigui tant espectacular, les agulles rocalloses, la vegetació abundant i els racons espectaculars, fan d’aquest recorregut una joia per a tot excursionista i confirmen que aquesta zona dels Ports és del tot imprescindible
Com arribar-hi. Tenim de travessar la població de la Sènia i seguir la carretera de La Pobla de Benifassà. Un cop passat el Pont del pantà de La Sènia, agafem un camí forestal a la dreta, practicable per a vehicles, que ressegueix el marge dret del pantà i el remunta. Al cap de 2,400 Qmts. Podem deixar un vehicle al costat d’un mas enrunat que trobem a l’esquerra (si només anem amb un cotxe el deixarem aquí i caminarem els dos quilòmetres fins al punt de sortida). Amb l’altre vehicle seguirem camí amunt fins que al cap de 2 quilòmetres trobem una bifurcació a l’esquerra que travessa el barranc, a l’altre costat un ample replà on podem deixar el cotxe prop d’una balma anomenada la Cova dels Ferrins.
Temps |
Descripció del camí |
Parcial |
00:00 |
Sortim de La Cova dels Ferrins, tot passant la cadena normalment tancada, i remuntant la pista forestal per dins un bosc magnífic, pel fons de la Vall de La Tenalla, envoltats de cingleres i formes curioses dels roquissers. El camí relaxat i esplendorós ressegueix la base de l’imponent Morral Desplegat i és un mirador únic per l’espectacular Racó del Préssec | 00:00 |
00:22 |
A la dreta deixem una pista, seguim pujant amb suavitat, captivats pel paisatge. | 00:22 |
00:44 |
Arribem a una cruïlla, a la dreta, a l’altra banda del barranc veiem la Casa Forestal, lloc tranquil que permet esmorzar amb comoditat. Nosaltres deixem la pista de l’esquerra i seguim recte. | 00:22 |
00:54 |
La pista gira a la dreta i travessa mitjançant un gual el rierol del barranc del Salt, tot seguit continua aigües amunt, ara pel marge esquerre. Cada vegada s’estreny més i sembla que tendeix a convertir-se en un sender. | 00:10 |
00:59 |
Agafem a l’esquerra un senderó que davalla a creuar el barranc i ja de seguit comença a enfilar-se dreturer per dins el bosc tot seguint una barrancada difusa, les ziga-zagues ens van enlairant, de tant en tant una balconada ens fa de mirador i ens permet de contemplar la grandiositat del paratge i també veure la proximitat del Portell de l’Infern. El camí que hem deixat ens duria en uns 20 min. Al Salt de Robert. |
00:05 |
01:44 |
Arribem a un sender planer, força més trillat, marcat com a PR. Es el camí vell de Fredes, un antic camí de bast empedrat en alguns trams i que encara conserva el seu ancestral aspecte. Transcorre encinglerat per un bell paratge de roca i vegetació. Nosaltres el seguirem a l’esquerra, tot baixant lleugerament o planejant. | 00:45 |
01:49 |
El camí passa a frec d’unes balmes sota uns espadats impressionants, en una d’elles hi veurem un tronc de fusta buidat, que és confon amb la roca i que recull l’aigua que regalima de la pedra. Un cop passat el portell el terreny es torna més àrid i el camí baixa més dreturer, passem a frec d’un pi monumental de dues branques i seguim baixant. Desprès arribarem a una zona més planera, anomenada Solà d’en Brull, i seguirem baixant. El paratge segueix enbadalint-nos i les panoràmiques força dilatades son un cau continu de sorpreses. El camí s’embarranca i entra a l’anomenat Estret de la Ronyosa, on corre per dins el barranc. Ara el camí arriba al seu final i ja contemplem l’embassament. Seguim unes marques de P.R. tota l’estona. |
00:05 |
03:05 |
Som al mas de l’Abella on tenim el cotxe aparcat, final del nostre camí. | 01:15 |
A tenir en compte
Dificultat: Camí sense dificultat, ben traçat i sense cap complicació.
Època de l’any: Es pot seguir durant tot l’any, la major part recorre zona boscosa i per tant la canícula no és problema.
Durada: De tres hores a tres i mitja, cal comptar tres quarts d’hora més si arribem al Salt de Robert.
Aconsellem: Cal anar proveïts d’aigua, penseu que a pesar que passem algunes fonts les podem trobar eixutes, no en va és un país de secà.
També cal anar ben calçat perquè la major part transcorre per senders força costeruts.