El seu perfil pla, la seva soledat, la freda boira que l’acarona i els cingles de pedra blanca i grisa, criden l’atenció. Des de la planura cimera, es deixa contemplar el mar fins a les illes, el Montsant es rendeix al seu amor platònic i sota, els seus cingles serven les belles raconades per al plaer dels visitants.
La nostra original ruta, ens dona l’oportunitat de conèixer la part solana, esquerpa i salvatge, la part obaga, bucòlica i ombrívola i passejar al peu del cingle admirant les raconades i per sobre el cingle, admirant les roques capricioses que el coronen i els dilatats panorames.
Com arribar-hi. Cal arribar al poble de Colldejou, que a redós del cingle de la Mola, en gaudeix del recer i la solana. Des de Móra, ho farem per Marsà, seguint cap a La Torre de Fontaubella i després per una bella carretera de muntanya, fins acabar a Colldejou. Si ho fem ho fem des de Reus cal seguir direcció Montroig i un cop passat el pobles seguir a la dreta a la cruïlla indicada.
El poble és petit i no és fàcil de trobar aparcament: El Casal del poble, un lloc força acollidor, és alhora bar i també restaurant.
Temps |
Descripció del camí |
Temps parcial |
00:00 |
Sortirem de la plaça de l'església tot pujant per carrerons, direcció al nord, tot buscant la ruta marcada en blanc i vermell del GR. |
00:00 |
00:02 |
Arribem al final del passeig cimentat, hi trobem un camí força deteriorat, marcat com a GR, que comença a pujar fort i a la dreta, el seguim. |
00:02 |
00:18 |
Hem d’estar atents, a l’esquerra una fita ens indica un sender bastant emboscat, marcat amb fites, cal que el seguim, tot pujant. Tenim la Mola al davant. |
00:16 |
00:26 |
Trobem una pista abandonada que seguim a la dreta, direcció a la Mola, que domina el paisatge. | 00:10 |
00:33 |
Deixem la pista per un corriol que per la dreta s’endinsa en la vegetació. És una drecera que aviat ens porta a una pista que seguim a la dreta i que tot seguit desemboca a la que abans seguíem i que també seguirem a la dreta. | 00:07 |
00:35 |
Deixem la pista per un camí a l’esquerra, que comença planejant i després s’enfila dreturer, cap a la Mola. El camí és força abandonat i la malesa se n’apodera. Les argelagues i els esbarzers en son els amos. Cal anar ben protegit. Aviat el terreny és més obert, sec i ferreny, característic de la vessant solana. |
00:02 |
01:05 |
Saltem sobre el llom i trobem el ben traçat camí de La Cova, que seguim a l’esquerra, tot pujant. | 00:30 |
01:09 |
Una gran pedra vora el camí ens indica el moment de deixar-lo. Anem per la dreta tot buscant de travessar la tartera, tot dirigint-nos a un grup d’alzines que veiem isolades, més amunt i a l’esquerra. | 00:04 |
01:16 |
Arribem a les alzines, que passem per sota, hi trobem un corriol que seguim tot planejant, a buscar el cingle, que el camí voreja per la seva base. | 00:07 |
01:28 |
Font del Teix, a l’obaga de la Mola, marca l’entrada d’un bucòlic paratge on el teix destaca. Continuem resseguint el cingle. |
00:12 |
01:34 |
Racó del Teix, indret irrepetible on la roca i el verd intens és confonen en bella harmonia. |
00:06 |
01:52 |
Canal del mig. Orientada al nord, trenca l’hegemonia de la paret i permet de pujar, tot grimpant. La seguim amunt. Compte amb fer caure pedres. |
00:18 |
01:59 |
Som dalt la canal, el sender surt a l’esquerra, sortim de la canal i girem a la dreta tot seguint un imprecís caminoi que voreja el cingle. Cal contemplar la panoràmica, i com no, les roques de capricioses formes que festonegen el camí. |
00:07 |
02:10 |
Canal Fosca o del Corb. Aquí deixem el cingle i camp a través enfilem la direcció del Coll del Guix que veiem baix de tot, direcció sud-est. No tenim camí però si estem atents trobarem una fita que indica l’entrada de la canal de les Processons. | 00:11 |
02:20 |
Arribem a l’entrada de la Canal de les Processons, aquesta és bifurca. Qualsevol dels dos ramals és practicable. Al final de la canal, sortim per l’esquerra per un camí força embrossat, que tot planejant ens du, desprès d’una curta pujada, al camí ... |
00:10 |
02:36 |
...Camí del Morà, que baixem a la dreta, i que en pocs minuts ens durà al Coll del Guix. Marcat en vermell i blanc. | 00:16 |
02:46 |
Deixem a l’esquerra el camí del Salt del Llop marcat en vermell i blau, nosaltres seguim baixant. | 00:10 |
02:52 |
Arribem al Coll del Guix, important cruïlla de camins, ben senyalitzada. Baixem per la pista cimentada a l’esquerra, direcció al poble. | 00:06 |
03:05 |
La pista és bifurca, qualsevol de les dues porta al mateix destí. Nosaltres agafem el ramal de l’esquerra que comença pujant, però que és més curt. | 00:13 |
03:22 |
Arribem al poble i tot seguit a la plaça de l'església, punt de partida del nostre recorregut | 00:17 |
Desnivell: 620 metres de desnivell acumulat.
Dificultat: Trams de camí poc traçat i força tapat per la vegetació, cal anar amb roba forta, per les punxes i branques. Porteu bones botes. Algun tram no té camí i caldrà seguir per intuïció.
Època de l’any: Qualsevol època és perfecte, però els dies més agraïts, son els d'hivern, força freds i d'atmosfera neta, que permeten dilatats paisatges.
Mapes: L’editorial Piolet, en té un de força adient, de la Serra de Llaberia que és poc precís, però el millor de moment.
Recomanacions: Un bon calçat i un bon pantaló garanteix que no arribis tot ratllat. Pensa que si bé no és fàcil perdre’t, amb boira la cosa canvia molt i es torna bastant més perillosa. Cal proveir d’aigua perquè les fonts no sempre la garanteixen.
