La Mola de Genessíes, es un massís calcari emergit entre les serres de Tivissa i de Vandellós. La seva estructura acinglerada, nomes permet l’accés fàcil per un sol lloc, on la muralla despren un esperó i la fa accesible caminant. Aquest fet, que permetía una fàcil defensa, junt amb l’ampla planúria que la corona, van ser els fets determinants per a l’assentament ibèric. De la població queden encara les restes enrunades, que no han estat mai seriosament excavades, principalment per la dificultat d’acces.
Temps parcials
|
Descripció de l’itinerari |
Temps estimat
|
0h. 00’ |
Sortim de devant del mas de Genessíes, cap a l’oest, per una pista senyalitzada com a PR ( groc i blanc ). De seguida passem pel costat d’una bassa. La pista està bastant descuidada. | 0h. 00’ |
6 min. |
La pista gira 90º a la dreta, som en uns conreus d’avellaners, el nostre camí segueix recte abandonant la pista. Seguim les marques del PR | 0h. 06’ |
4 min. |
Travessem un barranc i comencem a pujar fort. El camí segueix ben fressat. |
0h. 10’ |
4 min. |
Planegem una mica. Ara tenim al devant a la dreta la Mola, i enfront la collada on el nostre camí ens portarà. | 0h. 14’ |
13 min. |
Coll de Genessíes. S’obre el paissatge, a la dreta tenim la Mola. Aquí deixem el PR i agafem un sender a la dreta que està senyalitzat amb fites. Anem planejant pel faldar. |
0h. 27’ |
9 min. |
Hem anat planejant pel faldar i arribem a l’esperó que baixa de la Mola, el sender s’hi enfila decidit pel seu llom, tot encaminant-s‘hi. |
0h. 36’ |
4 min. |
Arribem al pla. Som practicament al mitg de la Mola, que s’esten a dreta i esquerra. Nosaltres anirem cap a la dreta a buscar el piló geodèsic, seguint algunes traces de sendera. | 0h. 40’ |
6 min. |
Punt culminant de la Mola de Genessíes, amb l’inevitable piló geodèsic. Estem a 711’2 metres. | 0h. 46’ |
La vista desde aquí, és amplia i espectacular, s’abarca desde la Serra del Montsant, al Caro i el Delta de l’Ebre. El lloc és força solitari.
L’excursió no acaba aquí, és força interessant d’anar fins a l’altra punta al nord-nordoest, i contemplar desde allí la Serra de Tivissa i de Llabería. De pasada, podrem veure les runes de les antigues cabanes dels Íbers, avui nomes es veuen els amuntegaments de pedra que senyalen les antigues ubicacions.
No hi ha senders, però la vegetació no és massa espesa i permet de transitar per on es vulgui.
Per la tornada, es posible de fer-ho per un altre grau, força perdut .
Cal baixar per la canaleta , que trobarem a la vessant contraria de la que hem arribat,( potser que trobem fites ) i un cop a baix de la pared, girem a l’esquerra seguint la base de la pared ja que no hi ha camí. Baixarem pel llom fins arribar a la pista, que és ben visible desde dalt, i tot seguint-la arribarem de retorn al mas.
