Les Llacunes, caminant entre solituds de muntanya.
Enlairada entre les muntanyes de Rasquera i de Cardó, al recer del espectacular cim de Les Picossies, d’essències alpines, aquest petit territori, antic fons marí, és avui el darrer reducte de la cabra rasquerana, en Domingo Moreso un dels darrers pastors de la serra, ens ha donat a conèixer els secrets i la bellesa d’aquest indret solitari i desconegut
COM ARRIBAR-HI. Arribats al poble de Rasquera, agafem la carretera que mena a Cardó. Passat el quilòmetre 5 i una mica més endavant del cruce a la dreta que porta al mas del Gall i los Peçols (PR 80-1), aparquem en un dels dos eixamplaments que s’obren a ambdós costats de la carretera.
Temps |
Descripció del camí |
Parcial |
00:00 |
Sortim de l’aparcament i iniciem l’ascens pel camí del Portell de Les Llacunes que surt a mà esquerra de la carretera. El camí és humit i ombrívol i en alguns trams del seu recorregut encara es pot apreciar l’antic empedrat. Seguim en pujada per un fort desnivell | 00:00 |
00:20 |
A l’esquerra deixem un senderó que transcorre per la denominada Lleixa de la Joana, al peu de l’espadat (El Balcó) de roca calissa i que remunta fins a la part superior de Les Llacunes. | 00:20 |
00:25 |
Arribem al Portell de Les Llacunes, el paisatge s’eixampla i es fa contemplar. | 00:05 |
00:30 |
Arribem a un mirador, on podem gaudir d’una esplèndida panoràmica del Balcó, els Peçols i Coma Negra. A l’esquerra ens queda La Tossa. | 00:05 |
00:35 |
Coll i mas de Les Llacunes. Trobem un indicador metàl·lic. Anem per la dreta, direcció al Cosp de Murria, tot seguint unes marques de color roig. | 00:05 |
00:50 |
Trobem una cruïlla al mig del bosc marcada amb una fita. Deixem les marques roges que seguíem i que continuen per l’esquerra tot baixant, i nosaltres anem per la dreta tot seguint les monjoies i començant l’ascensió cap al coll i la cresta de l’Obaga de Les Llacunes. | 00:15 |
00:55 |
Travessem uns antics bancals de conreus actualment abandonats. | 00:05 |
01:05 |
Arribem a una collada. Passem a l’altra vessant i seguim pel camí cap a l’esquerra. | 00:10 |
01:15 |
Trobem un portell que trenca la cresta, està tapat amb branques i pedres per tal d’evitar que les cabres dels ramats que pasturen pel contorn el puguin travessar. Nosaltres el travessem i seguim cap a l’esquerra per un corriol força perdedor. Tindrem que estar amatents a mantenir-nos el més prop possible del crestall o fins i tot podem anar per sobre de la cresta. | 00:10 |
01:35 |
Arribem a un avantcim des d’on ja podem veure el cim de Les Picossies. Seguim per la fàcil cresta que ja ben prop del cim es redreça una mica i ens obliga a fer una petita grimpada just al final. | 00:20 |
01:50 |
Som al bell cim de Les Picossies, que amb els seus 772 metres d’alçada és el segon cim en importància de la Serra de Cardó. En dies clars gaudirem d’una excepcional i esplèndida panoràmica de 180 graus. Reprendrem la ruta tot baixant per la part oposada i ens dirigirem al Coll de La Barca. | 00:15 |
02:00 |
Coll de La Barca, guarnit amb un monumental pi, és el racó ideal on gaudir d’un bon recer. Des d’aquest punt i tot saltant a l’altre vessant, ens seria ben fàcil d’accedir al Portell de Cosp o a La Barca. Nosaltres iniciem el camí de retorn tot rodejant Les Picossies i planejant sense perdre alçada fins tornar a topar amb la cresta anterior a l’avantcim. | 00:10 |
02:15 |
Som a la cresta, a partir d’aquí tant sols ens caldrà de retornar tot seguint la mateixa ruta que hem seguit a la pujada. | 00:25 |
03:15 |
Arribem a la carretera de Cardó, a l’indret on hem deixat aparcats els cotxes. | 01:00 |
RECOMANACIONS
Excursió matinal, que des del quilòmetre 5 de la carretera de Cardó, a 333 metres d’altitud, puja fins al cim de Les Picossies seguint un itinerari de 6 quilòmetres de llargada i amb 439 metres de desnivell acumulat.
No revesteix cap tipus de dificultat especial, però si cal tenir en compte el fort desnivell que cal assolir.
Al ser un terreny de secà l’aigua és escadussera i difícil d’aconseguir, per tant ves-hi preparat.
Es recomanable de dur un bon calçat i roba adequada per aguantar el dur contacte amb la garriga.
Aquest recorregut és obra de la incansable labor de cerca i investigació que duen a terme pels entorns de les nostres comarques, en J. L. Ordovas i J. M. Escoda, ajudats per l’imprescindible amic J. Margalef.
En aquesta ocasió a donat suport a la seva inspiració en Domingo Moreso, pastor i excel·lent coneixedor de la zona i que ha posat els seus coneixements a la seva disposició